diumenge, de desembre 23, 2012

RESSENYA D'EL VOL DE L'ESPARVER


L'escriptor Joan-Carles Martí i Casanova acaba de publicar a Núvol el digital de cultura una magnífica ressenya sobre la meva novel·la El vol de l'Esparver. Si us ve de gust fer-hi un colp d'ull cliqueu ací.

divendres, de desembre 07, 2012

DELIRIS DE LLUNA

DELIRIS DE LLUNA

A l’Andana continuem commemorant els cinc anys de vida de la nostra associació i aquesta vegada ho fem amb la celebració, com cada any, del nostre recital de poesia “Deliris de lluna”, que aquest any arriba a la seua sisena edició.

Per aquest motiu, enguany hem volgut convidar i tindrem el plaer d’estar acompanyats, per una petita representació de tots/es els/les poetes que han participat a cadas
cuna de les 5 edicions celebrades fins ara. Ells són Lluís Roda (1a edició), Susanna Lliberós (2a edició), Rubén Luzón (3a edició), Francesc Mompó (4a edició) i Pau Sif (5a edició).

Però ací no acaba tot perquè seguint amb la novetat de la darrera edició, aquest any també podrem gaudir de la bona música amb l’actuació musical de Carles Pastor, que cantarà alguns dels poemes musicats i arranjats per ell mateix.

Com podeu observar al cartell, l’acte es durà a terme el dijous 13 de desembre al cafè l’Infern, situat a la localitat de Massalfassar. A les 23:00 h. començarà el recital de poesia però abans soparem i compartirem taula amb els participants i tots/es els qui desitgeu acudir reservant el lloc al telèfon 646 982 764 (Rubèn). Podeu reservar la vostra plaça fins el dimarts que ve, dia 11 de novembre. El preu del sopar estarà entre els 12 i 15 euros.

Vinga, animeu-vos i acudiu perquè de segur que se n'anireu d’allò més be pel fet d’haver compartit una nit jugant amb les paraules!

55 MANERES DE MIRAR VALÈNCIA

‎"Com de lleugera tens la cuixa
quan et dringa els sol de ponent.
T'has deixat posseir per l'autovia
i pel tren d'alta velocitat
sense cap pudor,

i ara tens la sang grossa."

Francesc Mompó, "55 maneres de mirar València"


 Ed. Germania. Col·lecció Plaerdemavida.

dimecres, de novembre 21, 2012

CONTRAPORTADA D'EL VOL DE L'ESPARVER.

Contraportada d’El vol de l’esparver

Després d’un bon grapat de novel·les juvenils, poemaris i articles periodístics pels quals hem conegut a bastament l’autor, Francesc Mompó ens descobreix un nou perfil a través d’una novel·la històrica, obra de maduresa d’escriptor consumat inèdita fins aleshores, en què narra la realitat social d’un poble, el seu, a la Vall d’Albaida del País Valencià, entre les tertúlies de la burgesia, sempre benestant, a Xàtiva, el treball camperol combinat amb els costums i festes de la Ribera, i els amors complicats –intensament apassionats i apassionants, però– entre Silvestre –l’Esparver–, cristià vell de la terra, i Albina, d’ascendència àrab, que lluiten per una relació ideològicament incompatible i proscrita en el marc incomparable d’una societat convulsa que defensa els propis furs en la desfeta d’Almansa, anorreats pel Decret de Nova Planta, a començament del segle XVIII.
Francesc Mompó, reconegut amb diversos premis en certàmens literaris de prestigi, delita el lector una vegada més amb l’acurat i exquisit tractament de l’idioma, que en multitud d’episodis narratius suggereix l’estil poètic anomenat per alguns crítics “prosa mompina”, en una vasta obra de temàtica humana i social que, amb rerefons històric, s’endinsa en la recerca documental per mostrar un món rural, farcit de costumisme realista, que aboca al naturalisme com a escenari on es planteja –i resol el conflicte amorós entre l’ortodòxia cristiana i musulmana, en un temps fosc que condiciona l’esdevenir contemporani del País.
Toni Teruel 

diumenge, de novembre 18, 2012

ARTICLE DEL DIARI LEVANTE: MIRADES QUE SEDUEIXEN

Article aparegut ahir al diari Levante de València sobre el meu poemari 55 maneres de mirar València.


MIRADES QUE SEDUEIXEN

Isabel Robles


                         
                                                   EL LLIBRE

55    MANERES DE MIRAR VALÈNCIA

FRANCESC MOMPÓ


Germania


           
Mirar ens suggereix una actitud passiva per part del subjecte, però això queda lluny en aquestes 55 Maneres de mirar València, de Francesc Mompó. Mirar també és arriscar, dipositar emocions i desigs, formar part del quadre,“ser mirat” de tornada. Si exceptuem el primer poema, rica enumeració d’adjectius sobre la ciutat –inaccessible, sàvia, sensual, idíl·lica, egoista, immensa...-, record de les expectatives i desil·lusions del poeta, assistim a una sèrie d’acurats poemes, pinzellades ràpides, pensaments incisius plens d’ambivalències entre el jo líric i la ciutat. Com si es tractés d’una mare amatent o una lluminosa amant, hi podem trobar l’enyor i el sentiment amorós; però també les queixes per una meuca obscena, que oblida la seua llengua, perd la identitat, arrossega una llarga història de decadència, i acull “l’asfalt i la rajola” i els “lacais de forani senyor”. I amb tot, no cal precipitar-se perquè, com si el jo poètic “fos mirat” i seduït, podem llegir: “T’has dissimulat les arrugues, vella fetillera,/ amb carretades de morca./ Així i tot t’estime com a una jovençana.”  
Si bé la reflexió poètica sobre la ciutat s’inscriu en una trajectòria ben antiga, l’originalitat d’aquest poemari es basa en nombroses referències temàtiques o formals, com les de Baudelaire, Stevens, Estellés o Pérez Montaner: una magnífica combinació a partir de la qual arranquen aquests poemes concisos i apassionats.

dissabte, de novembre 17, 2012

EL VOL DE L'ESPARVER

A partir de la setmana vinent la meva novel·la El vol de l'Esparver volarà cap a València.


L'editor de Voliana, Jordi Solé i Camardons

dissabte, de novembre 10, 2012

dissabte, de novembre 03, 2012

Ressenya al periòdic Levante


Aquesta és la ressenya que he publicat aquest mes al periòdic de València "Levante".

Sociolingüística per a joves del segle XXI
Jordi Solé i Camardons
Voliana Edicions

DUES LLENGÜES EN UN MATEIX TERRITORI: CONFLICTE.

Ens arriba a les mans un llibre valent. Un llibre d’èxit de vendes pels anys 80 i 90 amb més de 50.000 exemplars i que s’ha adaptat a les circumstàncies actuals amb les modificacions necessàries. En una societat en què “conviuen” dues llengües en un mateix territori necessàriament s’hi crea un conflicte. Com molt bé diu l’autor (Jordi Solé, catedràtic de llengua i assessor durant anys del LIC –llengua, interculturalitat i cohesió social–), el bilingüisme angelical en què dues llengües puguen conviure en cooficialitat repartint-se totes les funcions socials –les més prestigiades i les d’anar per casa– és un parany de la llengua dominant que vol fagocitar l’altra i viure en tots els àmbits sense interferències.
És un llibre que tot i portar en el títol per a joves ens serveix perfectament a tots els adults que estem preocupats per la salut de la llengua al País Valencià, on la vegem retrocedir exponencialment del carrer i de casa (nou valencianoparlants i un castellanoparlant és igual a deu castellanoparlants), on tots sabem que amb certs funcionaris de l’ordre públic planteja greus problemes, i on vegem també com les nostres autoritats autòctones deserten d’ella com de la pesta (excepte en època d’eleccions).
És un llibre d’un enfocament didàctic valuosíssim que els valencians havíem de llegir si ens interessa la nostra llengua.

dissabte, de setembre 29, 2012

Pep Gimeno "Botifarra" en petit comité.

El Botifarra cantant-nos un tema del seu repertori popular a Ca Tarsi davant d'uns gintònics després de sopar. L'acompanya Juanjo Blanco i Pere Ródena.


dijous, de setembre 27, 2012

Presentació de 55 maneres de mirar València a la SC "El Micalet" de València.





Anit, 26 de setembre, presentàrem el poemari 55 maneres de mirar València en una sala de la Societat Coral “El Micalet” plena a gom. L’acte l’obrí el cantant Carles Pastor amb un dels temes d’Els ulls de Bob: el meravellós poema de Jaume Pérez Montaner, “Que sempre torna”. Al violí l’acompanyava el joveníssim Jordi Silvestre. En acabant prengué la paraula l’escriptor Manel Alonso com a director literari de l’editorial Germania. Ens parlà de la col·lecció de poesia Plaerdemavida i de la trajectòria literària de Francesc Mompó. En acabant, el professor, assagista i poeta Jaume Pérez Montaner ens féu un interessantíssim repàs d’aquells autors que han utilitzat unes mirades poètiques semblables a les que Francesc Mompó enfoca el seu poemari; per acabar comentant el què, el per què i el com l’autor de 55 maneres de mirar València centra la ciutat de València com a objecte líric del llibre. Tota una lliçó magistral. Acte seguit, Carles i Jordi interpretaren el poema de Manel Alonso “Dona”: tot un cant contra la violència masclista.
Després de fer els agraïments pertinents, Francesc Mompó i l’actriu i rapsoda Sterxu Villanueva, alternant-se llegiren una mostra de poemes. L’acte l’acabà Carles i Jordi amb la cançó “A Guillem Agulló” basada en un poema de Francesc Mompó fet en homenatge al jove nacionalista assassinat pel nazisme a València.
De bell nou, molt agraït a tots els assistents i a tots aquells que estigueren a la mesa per fer possible la presentació.

dilluns, de setembre 17, 2012

PRESENTACIÓ "A DOS DE VAL" A L'OLLERIA



A DOS DE VAL; A DOS HOMENOTS.

A mitjan matí ja estàvem capficats perquè tot eixira com corresponia a l’esdeveniment. Res no podia anar fora de llera. Muntatge d’estructura musical, afinament de piano, prova de micros i veus, llums, espais, guions... tot era poc per a homenatjar dos dels més grans homenots que ha donat el País Valencià els darrers anys: Joan Fuster i Ovidi Montllor.
La veritat és que amb manegadors com Paco Muñoz, Josep Albinyana i Ricard Prats poques coses podien quedar fora de control. Si a d’això afegim la llista de meravelloses veus que actuaren per a la presentació del disc A dos de val el resultat no podia ser-ne un altre que el que va ser: Una joia que difícilment es podrà repetir. La llista dels grups musicals, dels cantautors i de rapsodes va ser immillorable: Pau Alabajos, Salvador Bolufer, Dani Miquel, El Diluvi, Rafael Estrada, Enric Murillo, Hugo Mas, Juli Mira, Paco Muñoz, Albert Ortega, Andreu Valor, Albert Bertomeu, Ovidi Twins, Carme Juan i ja em disculparan si m’he deixat algú. L’acte el conduírem i el presentàrem Amàlia Garrigós i jo mateix. Açò últim, per a no distorsionar massa, arribàrem a un acord: l’excel·lent periodista i locutora Amàlia Garrigós ho faria uns puntets per davall del que li és normal i jo m’hi esforçaria al màxim. No, és broma, Amàlia estigué com sempre: una de les millors locutores d’aquest beneït país, i jo vaig fer el que vaig poder per no desentonar-hi.
La nit estigué plena de màgia. Entre tots aconseguírem reviure aquell Ovidi que ens acompanyà en el mateix lloc dèneu anys abans per a recitar els versos del gran Fuster que acabava de faltar. El vídeo de l’esdeveniment va ser projectat a l’escenari, així com un parell d’àudios del moment.
Un públic emocionat i lliurat amb cor i ànima aplaudia amb gana les diverses actuacions que anaven passant al llarg de la vesprada nit. Com no podia ser d’altra manera, Paco Muñoz ens comboià al final perquè eixírem tots a l’escenari a cantar el Serra Mariola, presentadors i tot –i és que Paco és molt atrevit-. Però la cosa s’encomanà al públic, qui dret i fent el moviment de les ones de la mar, s’enganxaren al cant.

Una joia que a tots ens quedarà en la memòria i que desitge que a Joan Fuster i a Ovidi Montllor els haja arribat el ressò de l’estima que els tenim. Els grans hòmens no desapareixen mai. I tant l’alcoià com el suecà són dos HOMENOTS ben parits del País Valencià. 

dijous, de setembre 13, 2012

CRÒNICA DE L'11 DE SETEMBRE DE 2012


CRÒNICA DE L’11 DE SETEMBRE DE 2012

A les quatre de la vesprada del dia 10 agafava l’autobús des de València cansat d’haver treballat tot el matí, però amb la motxilla plena de decisió: calia anar-hi! Intuïa que s’escriuria una pàgina de la història i que jo volia almenys ser-hi una coma, un silenci, o..., però que per a mi, que he estat tota la vida lluitant per la meva terra –història, cultura, llengua...- era molt important.
A les vuit i mitja arribàvem, un amic i jo, a l’estació del Nord d’autobusos; i d’allí, tole-tole, a la plaça de la Generalitat on havíem quedat amb companys de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE). Una cervesa fresca i ràpida, amb regust de sidra, en la cova d’un pub irlandès dels voltants, i via cap al restaurant on havíem reservat per a uns quaranta –de camí, em vaig trobar a l’ubicu i amic Enric Tàrrega-. Gent de la Catalunya estricta, un grupet de la Catalunya Nord, dues hongareses eixides de la mateixa bellesa, que estudiaven català i el parlaven de meravella i mitja dotzena de valencians; pegàrem un mosset i cap al Fossar de les Moreres que falta gent. Parlaments dels partits polítics i d’agrupacions de la terra, trobades amb més valencians (Alfons, la Gemma Pasqual, el Ramon Cerdà...), foto a la flama i records als nostres caiguts, i a la una ben passada, una copa per la zona i després d’hoste a Sant Andreu a ca el ja amic Pere Roca. Tres i mitja passades tocava llençol. La nit barcelonina ja escalfava motors estelats amb banderes, torxes, càntics i la il·lusió als ulls de la gent.
A les nou i mitja del matí m’alce. El Pere ja havia marxat , anava a l’ofrena. Desdejuni al passeig, metro i Arc del Triomf (Una encertadíssima metàfora). Barcelona era ja una flama imparable de patriotes. Heus ací el miracle: els estels eixiren al ple migdia.
Continue trobant-me amb valencians de la corda. Conversa amb l’editor que traurà la meva novel·la nova (El vol de l’Esparver) per nadal; calia anar ultimant detallets. Xerrada casual amb l’amiga i escriptora Cinta Arasa (interessant com sempre). Passeig per les paradetes, flaire a catalanitat i llibertat, encontre amb l’amic Ferran Suay, que em convida a la Festa Estellés del dia 5.
Continua la calor, la basca i la xafogor que ja havíem arrossegat la nit anterior. Telefone al Toni Teruel, que s’havia hostatjat a casa d’un altre amic. Era a l’Ateneu Barcelonès fent coses per a l’institut –treballador on n’hi haja, el Toni-. Cervesa ràpida –i cara- als jardins de l’Ateneu, sala d’ordinadors, dinem allí mateix, al restaurant de la planta baixa. Trobada casual amb l’amic illenc Gabriel Bibiloni. Una aigua mineral amb gas a la Casa de Lleida –el Toni ho aprofita per continuar amb llistes per a l’institut a l’ordinador-. Nou canvi de samarreta perquè les amarava de suor. Des de la balconada feia fotos a la gent que baixava per incorporar-se a la manifestació. Rius i rius estelats que cercaven la mar de la il·lusió, la terra d’aigua.
Cap a un quart de sis baixàvem per afegir-nos-hi nosaltres també. En un quart d’hora ens quedàrem bloquejats i així estiguérem vora una hora i mitja. Tota la calor del món, tota la il·lusió que una persona és capaç d’atresorar, tantes imatges meravelloses que quasi m’enxampa Stendhal amb la seva síndrome.
Estelades grogues, blaves i quadribarrades voleiaven incessantment –cap que tinguera ressons d’EspaNa, cap republicana-, cap consigna que no girara al voltant i amb tota claredat sobre la INDEPENDÈNCIA.
Les expectatives de la immensa gentada era que la història s’havia capgirat. El poble, vora 2.000.000 de persones, ha passat al davant dels partits polítics. La ciutadania exigeix la independència. No el concert, no el federalisme, no el confederalisme, la INDEPENDÈNCIA. Molts crits també de “Sense València no hi ha independència”, “Som... som Països Catalans”.
En passar per davant d’una comissaria blindada per policia nacional i per mossos, el personal escridassava a milers a la bibarrada que penjava del balcó: “Fora, fora, fora/ la bandera espanyola”.
Al voltant de les nou arribàvem prop del parc de la Ciutadella on escoltàrem les paraules de la presidenta de l’ANC. Converses amb coneguts amb qui et creuaves o frases que caçaves al vol es podien sintetitzar que la independència és a tocar de mà. No hi ha qui ho pare, com el cant dels maulets.
Després, concert de la Llibertat al mateix parc. Vaig poder convèncer els renyons i els peus perquè no agarraren la maleteta i m’abandonaren (són bones persones, ells).
Un entrepà en un baret de la zona amb l’amic Toni Teruel, comiat de la resta d’amics de l’UCE al parc i autobús a la una de la matinada cap a València. Cinc i mitja a l’estació d’autobusos. Casa, dutxa i becadeta al sofà.
Com deia Raimon: “Per unes quantes hores ens vam sentir lliures”. Però la diferència rau que aquesta vegada és definitiu, Catalunya en molt poc de temps es traurà el jou espaNol de sobre i serà lliure per sempre. La resta dels Països Catalans hem de treballar encar per enganxar-nos al rebufo de la Catalunya estricta. Vencerem.
Salut i Terra. 

dimecres, de setembre 12, 2012

POEMES ANTOLOGATS A ARTEPOETICA.

L'adreça de la meva entrada en l'antologia mundial de poesia Arte Poética que dirigeix el poeta salvadorenc André Cruchaga. Hi trobareu els deu poemes antologats (en català i castellà).

http://www.artepoetica.net/Francesc_Mompo_i_Valls.pdf

dijous, de setembre 06, 2012

ANTOLOGAT EN LA REVISTA ARTE POÉTICA (Antología Mundial)

El poeta salvadorenc André Cruchaga dirigeix la revista Antología Mundial, Arte Poética-Rostros y versos, on ha tingut a bé incloure'm.
Us deixe l'adreça del seu blog Odiseo en el Erebo on ha extret els dos primers poemes dels deu que m'ha antologat.

http://albumnocturno.blogspot.com.es/2012/09/dos-poemas-de-francesc-mompo-i-valls.html?spref=fb

diumenge, d’agost 19, 2012

dimarts, de juliol 31, 2012

EL LLIBRE DEL TIGRE, JOAN NAVARRO



El poeta Joan Navarro m'ha fet l'honor d'incloure un poema meu "El tigre frèvol" en el Llibre del tigre. Feu-hi un colp d'ull; hi ha una nòmina d'autors d'arreu del món interessantíssima. Moltes gràcies, Joan.
Hi ha 2106 obres amb el denominador comú del tigre.


http://seriealfa.com/tigre/indextigre.htm

diumenge, de juliol 29, 2012

STERXU VILLANUEVA RECITA A COLPS DE SILENCI.

No és el meu aniversari, ni el meu sant, ni cap celebració concreta; era un dia anodí de l'estiu, però ja no ho serà. M'acaben de fer aquest deliciós regal. Sterxu Villanueva recita el meu poema "A colps de silenci". Una exquisidesa de veu. Moltíssimes gràcies, Sterxu.

http://www.goear.com/listen/b4e6973/a-colps-de-silenci-francesc-mompo-locucio-sterxu-musica-ludovico-einaudi-passaggio

dissabte, de juliol 28, 2012

EL LLIBRE DE LA SETMANA AL DIARI LEVANTE

QUADERN DELS TORSIMANYS
MANEL ALONSO I CATALÀ
ED. GERMANIA

10 ANYS DE LA POÈTICA DE MANEL ALONSO


Un poeta és una persona que té una manera molt especial de llegir la vida. És capaç de trobar portes a les murades o de pastar fum per confegir-li la imatge més desitjada. Però el poeta és un home sotmés a totes les contingències a què estem subjugats la resta. Un poemari, de no ser que s’haguera perllongat molt en la creació, ens permetrà participar de la visió del poeta en un temps relativament curt. Però una antologia ens obre les portes d’un extens període de la vida i l’evolució poètica de l’autor. En el cas del Quadern dels torsimanys de Manel Alonso ens obre la llar lírica per mostrar-nos la tria que ell mateix ha fet. Des del 2002 fins al 2012 ens convida a passar per diversos llibres; Correspondència de guerra; Si em parles del desig; Petjagollal; La fulla trèmula de l’ésser; Contrades; Tot escoltant; i Quadern per a Joan.
Però, a més, aquesta antologia té el valor afegit del torsimanys “Individu que reinterpreta allò que ha estat dit o escrit en una llengua o llenguatge artístic i que ha assumit com a propi i el rediu o el reescriu en una altra llengua o en un altre llenguatge”, on un seguit de torsimanys fan la lectura castellana d’allò que nasqué en català.

divendres, de juliol 27, 2012

BAUDELAIRE SEMPRE GENERA BELLESA

FIRA DEL LLIBRE DE TORRENT 2012




Moments de la Fira del Llibre de Torrent d'hir 26-juliol-2012) amb la companyia dels poetes i escriptors Ramon Guillem, Enric Monforte, Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Isabel Robles, Marina Guillen, Manel Alonso; l'editora de Bullent Núria Sendra... Caseta, entaulats i signant. Enguany no ha fet vent de ponent i hem passat una vesprada molt agradable. Com que l'amfitrió (Sento Beguer) tenia un plenari a l'ajuntament se'ns afegí a hora de copes. Xè, molt bé, millor que els altres anys; per a repetir l'any vinent.

dimecres, de juliol 25, 2012

dilluns, de juliol 23, 2012

POEMES A ENTREVERSOS. CA LES SENYORETES D'OTOS.


Dissabte 21 de juliol, a Ca les Senyoretes d'Otos, es féu un sopar poètic -Entreversos-. Un foto d'uns quants que hi participàrem. Drets: Manel Alonso, Jo mateix, Xelo Llopis, Salvador Lauder, el cantant Carles Pastor, Alba Àlvarez, Josep Manel Vidal, engimponat a l'esquerra Pep Alfonso; la resta pertanyen al grup musical Barbaritats, de Xàtiva.
Una nit d'estiu deliciosa als peus del Benicadell i acollits per Joan Olivares. Totes les obres que presentàrem són de l'editorial Germania. Jo llegia poemes de "55 maneres de mirar València".

dimarts, de juliol 17, 2012

55 MANERES DE MIRAR VALÈNCIA

M'acaben d'enviar els exemplars del nou poemari "55 maneres de mirar València". N'estic molt content del resultat.


diumenge, de juliol 08, 2012

LES PASSANTS

VAIG PLEGAR

VAIG PLEGAR

No havia decidit plegar tan prompte,
però em quedaven només uns cèntims
penjant dels rajos de la lluna
i uns versos escadussers a la butxaca;
poca cosa podia oferir-li a la bellesa
quan el preu dels estels a la matinada
es transformaven en udols de llop
pels foscos carrerons de la memòria.
No havia decidit plegar tan prompte,
però aquella lluentor d’espases
tallaren la poca llum que restava
al glaçó del gintònic tardoral;
la pell relliscà vidre avall
fins esdevenir imatge de la derrota.
Vaig arreplegar les restes del poema,
les mirades furtives de l’aigua,
i amb el cor cot, vaig desaparéixer 
per sempre.

divendres, de juliol 06, 2012

Premis Tinet de narrativa curta Ciutat de Tarragona

M'acaben d'enviar aquesta notícia. Si algú té interés a llegir-los caldrà entrar-hi.




"Bon dia, 

Li comuniquem que ja pot trobar l'obra que va presentar al Premi TINET de narrativa curta per Internet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012) publicat al web http://biblioteca.tinet.cat, dins la col·lecció "Relats TINET". 

L'obra està disponible en format PDF i en format ePUB (estàndard per a la publicació electrònica destinada a dispositius electrònics com els e-readers o e-books)." 

dissabte, de juny 16, 2012

QUADERN DELS TORSIMANYS: PRESENTACIÓ A PUÇOL


Ahir, divendres 15 de juny, es vestia de diumenge el poemari Quadern dels torsimanys a les destil·leries Pla, de Puçol. L'acte fou presentat per Xavi Sarrià (filòleg, escriptor i cantant d'Obrint Pas), Toni Martínez (de l'editorial Germania) i per Xavier Alcàsser (de l'activíssim col·lectiu l'Andana).
 El poeta i escriptor Manel Alonso reuní representants coneguts del món de la poesia, de la cultura, de la música, de la política i amants de la poesia en general en una presentació poètic que feia goig; Hi havia tantíssima gent que fins i tot calia estar-se dret on es podia per seguir l'acte.
Després diversos cantants interpretaren peces que havien musicat dels poemes de Manel Alonso i Català. En la fotografia el cantant Carles Pastor (Cantant d'Els ulls de Bob) a la guitarra i el joveníssim Jordi al violí. També alguns dels torsimanys presents i dels poetes llegírem poemes del llibre.
Els organitzadors i la destil·leria Pla ens oferiren un refrigeri (ben generós) a tots els assistents.
El poeta, molt amablement, ens dedicà l'obra a tots aquells que l'adquirírem. Un gran acte, Manel.

dilluns, de juny 11, 2012

55 MANERES DE MIRAR VALÈNCIA: NOU POEMARI



Sinopsi

València, com un ésser viu capaç de relacionar-se activament amb els habitants, interactua amb el jo poètic deixant-li tot un seguit d’impressions que l’han marcat. Moltes d’elles, com si d’una amant freda i despietada es tractara, són sincretismes negatius: com la pròpia història de decadència de personalitat que està vivint la ciutat. En alguns casos, però, encara és l’amant jovençana que t’ofereix la llum dels seus pits perquè en gaudim. 55 mirades del jo poètic fruit de molts anys de relació amb la ciutat.

diumenge, de juny 03, 2012

LA MORDASSA: MANEL GARCIA GRAU



Ahir, 2 de juny, amb la colla d'amics i poetes Isabel Robles, Eusebi Morales, Jaume Pérez Montaner i Anna Eloïna, dinàrem a Sa Platja i després férem camí a Vila-real on ens esperava Ramon Guillem i Llúcia Sendra, amb la família del poeta Manel Garcia Grau. A l'Auditori Municipal representaven l'espectacle Mordassa, basat en la poesia de Manel Garcia Grau (d'una actualitat fortíssima). L'espectacle fou impressionant. Si teniu l'ocasió de veure'l, no us el perdeu.
També vaig tindre l'ocasió de saludar diversos amics i escriptors castellonencs: Vicent Usó, Garí, Abad, al Campos no em donà temps, només acabar l'espectacle marxà. Que es done per abraçat i amb les salutacions del Manel Alonso.
Pel que fa a l'obra, ja ho he dit: una meravella. Bocabadat em tingué tot el temps. Us adjunte una adreça on podreu tastar un trailer.
wwwlamordassa.blogspot.com 

dilluns, de maig 28, 2012

AMB EL TEMPS: UNA TRISTA I MERAVELLOSA CANÇÓ DEL GRAN LÉO FERRÉ



Avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie le visage et l'on oublie la voix
le cœur, quand ça bat plus, c'est pas la peine d'aller
chercher plus loin, faut laisser faire et c'est très bien
avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
l'autre qu'on adorait, qu'on cherchait sous la pluie
l'autre qu'on devinait au détour d'un regard
entre les mots, entre les lignes et sous le fard
d'un serment maquillé qui s'en va faire sa nuit
avec le temps tout s'évanouit
avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
mêm' les plus chouett's souv'nirs ça t'as un' de ces gueules
à la gal'rie j'farfouille dans les rayons d'la mort
le samedi soir quand la tendresse s'en va tout' seule
avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
l'autre à qui l'on croyait pour un rhume, pour un rien
l'autre à qui l'on donnait du vent et des bijoux
pour qui l'on eût vendu son âme pour quelques sous
devant quoi l'on s'traînait comme traînent les chiens
avec le temps, va, tout va bien
avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
on oublie les passions et l'on oublie les voix
qui vous disaient tout bas les mots des pauvres gens
ne rentre pas trop tard, surtout ne prends pas froid
avec le temps...
avec le temps, va, tout s'en va
et l'on se sent blanchi comme un cheval fourbu
et l'on se sent glacé dans un lit de hasard
et l'on se sent tout seul peut-être mais peinard
et l'on se sent floué par les années perdues- alors vraiment
avec le temps on n'aime plus

divendres, de maig 25, 2012

I VINGUERES TRADUÏT AL ROMANÈS I AL CASTELLÀ.

Un poem de Francesc Mompó Valls (comentariu de Pere Bessó*)

ȘI VENISEI 

Și venisei la arborele orb
pentru a încrusta flacăra în scoarță,
flacăra azurie într-un trunchi milenar
crescut în pădurea de ceață,
Așa ai crestat un țesut neatins de întuneric
cu stropii unei ploi de jasmin și licurici.
Peste pielea crăpată a buzelor
ai lăsat să cadă picuri de rouă,
rubin sălbatic,
pe când ochii tăi sorbeau un alfabet
de cântece de ciocârlie în iarba verde.
Și, astăzi, îngenunchiat la picioarele tale,
în așteptaea marii sărbători,
așez fața de masă în inimă
cu un coș de pâine proaspătă
și puțină sare îmbietoare,
iar în mâinile tale pun
arome de poiană tânără
și un ram de gesturi moi.

I VINGUERES

I vingueres a l’arbre orb
per enroscar la flama a l’escorça,
flama blava en tronc mil·lenari
nodrit al bosc de les tenebres,
i com un tel virginal esquinçares la fosca
amb una pluja de gesmil i lluernes.
Sobre la pell seca dels llavis
deixares caure espurnes de reixiu,
carboncle salvatge,
mentre que als ulls se t’abocava un alfabet
d’herba fresca i cants d’alosa.
I jo, avui, als teus peus retut,
amb revol de festa grossa,
pare les tovalles al cor
amb un cistell de pa tendre
i un pessic d’acollidora sal,
i a les mans et pose
aromes de forest novella
i un ram de gestos amatents.

Y LLEGASTE

Y al árbol ciego me llegaste
para enroscar la llama a la corteza,
llama azul en un tronco milenario
alimentado en bosque de tinieblas,
y tal un telo virgen la oscuridad desgarraste
con una lluvia de jazmines y luciérnagas.
Sobre la piel reseca de los labios
dejaste caer chispas de rocío,
carbúnculo salvaje,
mientras a tus ojos se abocaba un alfabeto
de cantos de la alondra en hierba fresca.
Y, hoy, a tus pies rendido,
con revuelo de fiesta grande,
el mantel en el corazón preparo
con un cestillo de pan tierno
y un pellizco de sal acogedora,
y en tus manos dispongo
aromas de floresta nueva
y un ramo de gestos afables.
 

*Querido Andrei: Te hago llegar un texto lírico sin remilgos de Francesc Mompó Valls. La llegada de la Amada, luz de llama azul que enciende la oscura corteza del árbol milenario.Francesc Mompó nació en l’Olleria (Vall d’Albaida). Graduado en Psicología. Licenciado en Filosofía y Ciencias de la Educación. Profesor de valenciano. Participó en los volúmenes de homenaje a Vicent Andrés Estellés, Joan Brossa, Joan Valls i Jordà publicats per la Forest d’Arana. Es el creador y organizador junto con el poeta Ramon Guillem deL'anguila literària. Colaborador de diversas revistas literarias y del periódico digital L'informatiu con la columna semanal: La iseta. Ha recibido el año 2010 el Premio a la Difusión de la Lengua y la Literatura Catalana en el País Valencià otorgado por la Associació d'Escriptors en llengua Catalana al País Valencià. Ha recibido, en colaboración con Mercè Climent, el Premi de Literatura Eròtica de la Vall d'Albaida por la novela Somiant amb Aleixa (Ed. Bromera) y el XIV premio de poesía Josep Maria Ribelles de Puçol por el poemario De la fusta a l'aigua (Ed. Onada). Aunque debutó con el poemario Viàtic marí, premio la Forest d’Arana (1994), pronto se daría al cultivo de la prosa: la trilogía de novelasEls ulls del llac, L’ull de Zeus i Terra de déus (Ed. Alfaguara/Voramar)L’Elegit (Finalista Premi Ciutat de Torrent 2003, Ed. Tabarca); Els greixets (Finalista Premi Ciutat de Borriana, Ed. Tabarca); Amable (Premi Ciutat de Torrent 2005, Ed. Tabarca); UendosCamí d'amor (Premi Benvingut Oliver de Catarroja 2008 y Premi Samaruc 2010);Els fantasmes del Lacrima Coeli (Ed. Bullent) i el conjunto de narraciones Fronteres de vidre (Ed. Germania)…

diumenge, de maig 20, 2012

RECITAL POÈTIC: COMPLICITATS.


Dijous 17, a la Biblioteca de la Societat Coral el Micalet de València, organitzat pel poeta i amic Jaume Pérez Montaner férem un recital poètic amb el suggerent nom de "Complicitats". En la foto, i d'esquerre a dreta: Jaume Pérez Montaner, Eusebi Morales, Francesc Mompó, Josep Ballester i Ramon Guillem.

VIDES DESAFINADES A L'OLLERIA


Presentant la novel·la Vides desafinades de Xavier Aliaga a la biblioteca pública de l'Olleria. Amb aquesta magnífica obra, Xavier Aliaga guanyà el Premi Joanot Martorell 2011 i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians d'enguany. No us la perdeu. Està editada per edicions 62.

dissabte, de maig 19, 2012

PLANETA LLUÇ DE JOAN PINYOL

Aquesta és la columna que he publicat avui en el diari Levante de València.



Planeta Lluç
Joan Pinyol
Editorial Aire

                                    ASSABORIU-LO A GLOPS CURTS

            Planeta Lluç s’obre amb una novel·la feta a colps de XII microrelats; on, al voltant de la protagonista –Hortènsia, una iaia que a males penes intervé– giren els personatges del raval en una aquarel·la polimòrfica de petites relacions amb la vida.
            El ventall de contes va des de les situacions més quotidianes, d’aquelles que no ens costa gens veure’ns-hi retratats, i que Pinyol estiregassa fins a convertir-les en petits drames personals amb finals sorprenents; fins a d’altres en què rememora, possiblement de forma biogràfica, –és públicament sabut el seu activisme per la recuperació de la memòria històrica– on ens fa reviure un tall dels últims temps de la guerra a través d’una tragèdia personal. És com si hi haguera pogut rescatar seqüències vives d’allò que la història oficial ens ha volgut soterrar durant tants anys de foscor.
Amb un llenguatge planer, no exempt d’esguits literaris allà on calen –simbolismes, imatges, ironies...– que ens inclinen a la complicitat amb alguns personatges, o a la tendresa en d’altres, Planeta Lluç ens porta pels viaranys d’aquests contes que ben bé molts d’ells podien haver estat vestits de novel·la. Tanmateix, el domini dels tempos del relat fa que el producte que Joan Pinyol ens presenta siga un material interessantíssim per a aquest model de vida tan apressat que duem en què el temps és un bé preat i escàs. Ben bé podem furtar-li a na Rutina quinze o vint minuts del seu reialme i dedicar-los a gaudir d’un conte amb la mateixa intensitat que l’autor l’ha creat per a nosaltres.
Un llibre ideal per a assaborir-lo a glops curts –com el Bourbon– abans de dormir, en el transport públic o a la sala d’espera de la vida. 

dissabte, de maig 12, 2012

ODISSEA, Traducció de Joan Francesc Mira

La columna que he publicat avui en el diari Levante en la secció El llibre de la setmana.


Odissea
Homer
Versió de Joan Francesc Mira
Editorial Proa

            L’Odissea està en tots els cànons literaris, tothom en parla en un moment determinat, o assenteix amb el cap quan algun altre el referencia com si fóra un mem. Però la realitat és que aquesta magnífica obra és, com diu Raimon quan canta un fragment de L’espill de Jaume Roig, més citada que llegida.
De Troia a Ítaca passant per tota una odissea: la seducció de la sirena Calipso, l’encontre amb la bella Nausica en la terra dels feacis, l’enginyosa lluita amb el ciclop Polifem... fins el retrobament final amb Penèlope amb la matança dels invasors que li pretenien l’esposa i li malbarataven la hisenda. Tots els elements per a continuar fent d’aquest llibre una lectura actual i atractiva.
I això és el que un dels millors humanistes valencians contemporanis, sinó el millor, Joan Francesc Mira ha fet en traduir i adaptar al tarannà actual els 12.000 versos que componen l’obra d’Homer. El ritme ternari dels 28.000 hexàmetres de fa vint-i-vuit segles del mestre grec s’han acoblat a la perfecció a la nostra llengua. No és necessari ser cap adepte a les torres d’ivori per delitar-se amb aquesta lectura. La mà de Joan F. Mira ha fet que el vers s’allargue en mesures de 13 a 17 síl·labes i que les cesures s’adapten al to de la llengua perquè puguem endinsar-nos en la història d’Ulisses com si estiguérem llegint prosa amorosida per les càlides cadències del vers.
A més a més, cadascun dels XXIV cants està introduït per la sinapsi corresponent perquè hom dispose de les claus d’interpretació del que hi succeirà. Tot plegat és un regal poder llegir l’Odissea en la nostra llengua.